Puntuació
Quant a la puntuació, en el web del Servei Lingüístic de la UOC trobareu una explicació senzilla i molt pràctica de com funciona. Una explicació exhaustiva la trobareu en el web Signes de puntuació de la UPC, o en els Criteris de la UB. En el Fitxer lingüístic també hi ha alguna recomanació pràctica.
Nosaltres farem un repàs dels principal signes de puntuació a partir d'aquesta presentació.
Si voleu saber d'on vénen els signes d'interrogació i d'admiració i si s'usen en català els d'obertura, podeu consultar aquests tres articles: Interrogació i admiració I, II i III.
Ací teniu uns quants exercicis (amb solucionari inclòs) sobre puntuació.
Terminologia
Allò que caracteritza els llenguatges d’especialitat és el vocabulari, que té com a unitat bàsica el terme. Un terme és una unitat lèxica usada amb un significat unívoc en una ciència o una disciplina determinada per a evitar una correspondència entre els conceptes i la seua expressió.
Moltes vegades podem trobar un terme en un diccionari general (com ara el Gran diccionari de la llengua catalana), però el més habitual és que hàgem de recórrer a obres que recullen terminologia d'especialitat.
En català, la terminologia és fixada pel TERMCAT, el centre de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans.
El Consell Supervisor del TERMCAT, organisme on participa l'IEC, fixa les denominacions catalanes de cada terme a partir d’un estudi en què es tenen en compte criteris de caràcter lingüístic, terminològic i social, i l’opinió dels especialistes de l'àrea. Aquests termes es divulguen a través de la Neoloteca, que conté tots els neologismes tècnics i científics normalitzats en català, amb la definició i les equivalències en altres llengües.
A més, en el Cercaterm, el servei de consultes terminològiques en línia del TERMCAT, podeu accedir al conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT té a disposició pública.
Un recurs molt funcional és l'Optimot, que permet fer una cerca combinada en diversos diccionaris, entre els quals hi ha diccionaris billingües (català-castellà/castellà-català) el Cercaterm i el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.
Pràctica
Baixeu aquest fitxer d'enginyeria agrícola i cerqueu totes els termes marcats en negreta.
dimarts, 19 de juny del 2012
dimarts, 12 de juny del 2012
Sessió 5. Elaboració de material docent (I)
És ben habitual que elaboreu els vostre propi material docent per a les classes que impartiu a la UA. Tot i que cada vegada els recursos multimèdia són més presents, els apunts teòrics i les recomanacions per a dur a terme pràctiques (de camp, de laboratori, etc.) continuen vigents.
En el Servei de Promoció del Valencià us proporcionem tot el suport per a elaborar material docent, des de beques i ajudes per a publicar en la Col·lecció Joan Fuster fins a recomanacions per a l'edició de quaderns.
Malgrat que el document Disseny i elaboració de materials docents, de la UPC, és de 1997, algunes recomanacions són vàlides encara.
Pràctica de recursos en línia: els traductors automàtics
A l'hora de redactar textos acadèmics (apunts, materials de pràctiques, etc.), moltes vegades partiu de textos escrits en valencià o en castellà i voleu traduir-los a l'altra llengua. Per a fer-ho, és molt pràctic emprar un traductor automàtic. N'hi ha molts, però la majoria tradueixen al català oriental.
A la UA recomanem que empreu Apertium, una plataforma de codi obert per a la traducció automàtica que incorpora més de 20 parells de llengües estables, entre les quals es troba el català general, però també el català amb les formes valencianes. De fet, segueix els Criteris lingüístics de les universitats valencianes.
La versió general d'Apertium no permet traduir documents en formats privats de Microsoft (.doc, .ppt, .xls, etc.). Per a traduir un fitxer de Microsoft Office 2007 o posterior (.docx, .pptx, etc.) podeu entrar a la versió d'Apertium de la UA. Si necessiteu traduir els formats anteriors (.doc, .ppt, .xls, etc.), podeu recórrer al Politraductor de la UPV.
També disposeu del programa Salt, desenvolupat per la Generalitat Valenciana. En el cas que empreu el Salt, cal que el configureu perquè aplique els criteris lingüístics universitaris.
Si voleu saber com instal·lar el Salt i traure'n el màxim profit, podeu consultar el dossier que vam veure en la primera sessió.
Tant si empreu l'Apertium com el Salt, convé que tingueu en compte les Recomanacions per a l'ús d'Apertium i Salt. Aquestes recomanacions us poden ajudar a preparar un text que voleu traduir i a revisar-lo després de manera eficaç.
També cal que tingueu en compte què es pot traduir i què no:
Pràctica 1
Baixeu aquest fitxer i traduïu-lo amb Apertium, i, després, amb el programa Salt.
Pràctica 2
Baixeu aquest fitxer i seguiu les instruccions que conté. Traduïu-lo primer amb Apertium i, després, amb el programa Salt.
dimarts, 29 de maig del 2012
Sessió 3. L'article científic i de divulgació. L'abstract
En el Centre de Redacció (apartat L'article d'investigació) apareix una bona definició de l'article científic en els subapartats Què és?, Per a què serveix? i Com es fa?
A més, la Guía para la redacción de artículos científicos destinados a la publicación, de la UNESCO, aporta documentació molt útil de la primera fixació de criteris internacionals per a redactar un article científic.
El text Comunicació científica (Breus orientacions per a la comunicació científica) trobareu unes recomanacions generals, però molt útils.
Pràctica 1
Reviseu aquest exemple d'article, i corregiu els errors que hi ha marcats en groc.
Què és un abstract (o resum)?
En el Centre de Redacció (apartat Resum) en trobareu una bona definició i un exemple.
En Argumenta hi ha més exemples i, fins i tot, informació sobre com elaborar resums automàtics.
Regulació
- ISO 214-1976 de la Documentation Abstracts for publications and documentation (NC-ISO 214: 2000).
- ANSI/NISO Z39.14-1997 (R2002). Guidelines for Abstracts.
Exemples
Revista de Llengua i Dret. Fixeu-vos en els Criteris de presentació dels treballs (sobretot en el punt 6) i en l'exemple d'algun article en concret.
Pràctica 2
Heu publicat algun article darrerament? Redacteu-ne un abstract i feu-me'l arribar per correu electrònic. Si no n'heu redactat cap, trieu-ne un de la vostra especialitat que considereu remarcable, redacteu-ne l'abstract i feu-me'l arribar.
A més, la Guía para la redacción de artículos científicos destinados a la publicación, de la UNESCO, aporta documentació molt útil de la primera fixació de criteris internacionals per a redactar un article científic.
El text Comunicació científica (Breus orientacions per a la comunicació científica) trobareu unes recomanacions generals, però molt útils.
Pràctica 1
Reviseu aquest exemple d'article, i corregiu els errors que hi ha marcats en groc.
Què és un abstract (o resum)?
En el Centre de Redacció (apartat Resum) en trobareu una bona definició i un exemple.
En Argumenta hi ha més exemples i, fins i tot, informació sobre com elaborar resums automàtics.
Regulació
- ISO 214-1976 de la Documentation Abstracts for publications and documentation (NC-ISO 214: 2000).
- ANSI/NISO Z39.14-1997 (R2002). Guidelines for Abstracts.
Exemples
Revista de Llengua i Dret. Fixeu-vos en els Criteris de presentació dels treballs (sobretot en el punt 6) i en l'exemple d'algun article en concret.
Pràctica 2
Heu publicat algun article darrerament? Redacteu-ne un abstract i feu-me'l arribar per correu electrònic. Si no n'heu redactat cap, trieu-ne un de la vostra especialitat que considereu remarcable, redacteu-ne l'abstract i feu-me'l arribar.
dimarts, 15 de maig del 2012
Sessió 2. El discurs acadèmic escrit. L'examen
El discurs acadèmic escrit
Què considerem un discurs acadèmic? Quines característiques tenen els llenguatges d'especialitat? En aquest fitxer apareixen definides les línies generals, que anirem aprofundint a mesura que avance el curs.
Per a començar, ací teniu uns consells de redacció i unes quantes activitats que potser us ajudaran a polir els vostres escrits.
En acabar, podeu fer les activitats del Curs de comunicació eficaç (Unitat 2: La comunicació, a partir de l'activitat 7).
L'examen
En aquesta presentació teniu les recomanacions per a elaborar un prova d'avaluació, un examen escrit o unes pràctiques (de laboratori, de camp, etc.). Si voleu ampliar la informació, podeu consultar la Guia per a redactar enunciats d'exàmens i proves d'avaluació de la UOC.
També teniu disponibles tres models de prova: una pràctica de laboratori, un examen obert i un examen tipus test.
Pràctica 1
Analitzeu l'examen tipus test i mireu en quins aspectes de redacció és millorable.
Pràctica 2
Elaboreu (o refeu, o traduïu) un examen real d'alguna de les assignatures que impartiu i feu-me'l arribar per correu electrònic.
Què considerem un discurs acadèmic? Quines característiques tenen els llenguatges d'especialitat? En aquest fitxer apareixen definides les línies generals, que anirem aprofundint a mesura que avance el curs.
Per a començar, ací teniu uns consells de redacció i unes quantes activitats que potser us ajudaran a polir els vostres escrits.
En acabar, podeu fer les activitats del Curs de comunicació eficaç (Unitat 2: La comunicació, a partir de l'activitat 7).
L'examen
En aquesta presentació teniu les recomanacions per a elaborar un prova d'avaluació, un examen escrit o unes pràctiques (de laboratori, de camp, etc.). Si voleu ampliar la informació, podeu consultar la Guia per a redactar enunciats d'exàmens i proves d'avaluació de la UOC.
També teniu disponibles tres models de prova: una pràctica de laboratori, un examen obert i un examen tipus test.
Pràctica 1
Analitzeu l'examen tipus test i mireu en quins aspectes de redacció és millorable.
Pràctica 2
Elaboreu (o refeu, o traduïu) un examen real d'alguna de les assignatures que impartiu i feu-me'l arribar per correu electrònic.
dimarts, 8 de maig del 2012
Sessió 1. Pràctica de recursos en línia: els correctors i verificadors ortogràfics
Quan redactem hem de traure profit dels recursos que ens ofereixen els processadors de textos. En Eines útils del Word en la revisió de textos trobareu unes quantes recomanacions molt pràctiques.
A més, els processadors incorporen recursos que ens permeten minimitzar els errors ortogràfics i gramaticals en els nostres textos: els correctors.
Hem de fer una distinció ben clara entre els verificadors ortogràfics i els correctors pròpiaments dits. Mentre que els verificadors ortogràfics només comproven que la paraula que hem escrit existeix (té entrada en un diccionari), el corrector comprova també aspectes gramaticals (com ara concordances, aspectes sintàctics, etc.)
En Argumenta trobareu explicada la funció del corrector ortogràfic del processador de textos i les limitacions que té.
Heu de tenir en compte que els verificadors ortogràfics ofereixen molts avantatges, però també tenen una sèrie de limitacions.
En Un tip de trucs hi ha informació bàsica per a configurar els verificadors ortogràfics del Microsoft Office Word i de l’OpenOffice.org Writer, els dos processadors de textos més usats.
Entre els verificadors en línia, hi ha el corrector ortogràfic de Softvalencià, que permet fer verificació ortogràfica en variant valenciana.
El Corrector revisa aspectes tipogràfics, ortogràfics i gramaticals (i no només ortogràfics). Permet seleccionar en quina varietat està escrit el text: català central, català nord-occidental, balear o valencià.
El Salt també incorpora un corrector gramatical, que detecta barbarismes, perífrasis incorrectes, locucions errònies, combinacions incorrectes de pronoms, etc. Això sí, convé passar el verificador ortogràfic de l’OpenOffice.org Writer abans, perquè el corrector del Salt no funciona gens bé a l'hora de proporcionar alternatives a errors ortogràfics.
Teniu cap dubte sobre el funcionament del Salt?
Dossier salt
Pàctica 1
Corregiu el text següent fent servir els verificadors ortogràfics del Microsoft Office Word i de l’OpenOffice.org Writer i el corrector ortogràfic de Softvalencià.
Ara corregiu-lo amb El Corrector. Quina és la diferència en el resultat?
Pràctica 2
Corregiu el text següent amb el corrector gramatical del Salt.
Pràctica 3
Baixeu el següent text d'un correu electrònic, i reviseu-lo amb els verificadors ortogràfics del Microsoft Office Word i de l’OpenOffice.org Writer i amb el corrector ortogràfic de Softvalencià (podeu recórrer també al corrector ortogràfic de Softcatalà, i triar l'opció de variant valencià).
Podeu provar com funciona El Corrector: copieu els dos primers paràgrafs del text i corregiu-lo. També podeu provar d'instal·lar El Corrector i corregir-lo sencer.
A més, els processadors incorporen recursos que ens permeten minimitzar els errors ortogràfics i gramaticals en els nostres textos: els correctors.
Hem de fer una distinció ben clara entre els verificadors ortogràfics i els correctors pròpiaments dits. Mentre que els verificadors ortogràfics només comproven que la paraula que hem escrit existeix (té entrada en un diccionari), el corrector comprova també aspectes gramaticals (com ara concordances, aspectes sintàctics, etc.)
En Argumenta trobareu explicada la funció del corrector ortogràfic del processador de textos i les limitacions que té.
Heu de tenir en compte que els verificadors ortogràfics ofereixen molts avantatges, però també tenen una sèrie de limitacions.
En Un tip de trucs hi ha informació bàsica per a configurar els verificadors ortogràfics del Microsoft Office Word i de l’OpenOffice.org Writer, els dos processadors de textos més usats.
Entre els verificadors en línia, hi ha el corrector ortogràfic de Softvalencià, que permet fer verificació ortogràfica en variant valenciana.
El Corrector revisa aspectes tipogràfics, ortogràfics i gramaticals (i no només ortogràfics). Permet seleccionar en quina varietat està escrit el text: català central, català nord-occidental, balear o valencià.
El Salt també incorpora un corrector gramatical, que detecta barbarismes, perífrasis incorrectes, locucions errònies, combinacions incorrectes de pronoms, etc. Això sí, convé passar el verificador ortogràfic de l’OpenOffice.org Writer abans, perquè el corrector del Salt no funciona gens bé a l'hora de proporcionar alternatives a errors ortogràfics.
Teniu cap dubte sobre el funcionament del Salt?
Dossier salt
Pàctica 1
Corregiu el text següent fent servir els verificadors ortogràfics del Microsoft Office Word i de l’OpenOffice.org Writer i el corrector ortogràfic de Softvalencià.
Em decidit que no vindremEl resultat és el mateix?
Ha demanat un té
Espere vingues a veure'm pronte
Diu que no crida, si no que parla fort
Va presentar una hipòtesis poc elaborada
Ara corregiu-lo amb El Corrector. Quina és la diferència en el resultat?
Pràctica 2
Corregiu el text següent amb el corrector gramatical del Salt.
Pràctica 3
Baixeu el següent text d'un correu electrònic, i reviseu-lo amb els verificadors ortogràfics del Microsoft Office Word i de l’OpenOffice.org Writer i amb el corrector ortogràfic de Softvalencià (podeu recórrer també al corrector ortogràfic de Softcatalà, i triar l'opció de variant valencià).
Podeu provar com funciona El Corrector: copieu els dos primers paràgrafs del text i corregiu-lo. També podeu provar d'instal·lar El Corrector i corregir-lo sencer.
Benvinguda
Ací teniu els continguts del taller Valencià escrit amb finalitats acadèmiques, un curs organitzat per l'ICE de la Universitat d'Alacant, en col·laboració amb el Servei de Promoció del Valencià.
En aquest bloc anirem posant els enllaços als recursos teòrics i les activitats que farem en cada sessió (podeu consultar la distribució de les sessions en el calendari de l'esquerra). Familiaritzeu-vos amb l'entorn i els enllaços disponibles, perquè els visitarem sovint.
No dubteu a fer qualsevol comentari.
En aquest bloc anirem posant els enllaços als recursos teòrics i les activitats que farem en cada sessió (podeu consultar la distribució de les sessions en el calendari de l'esquerra). Familiaritzeu-vos amb l'entorn i els enllaços disponibles, perquè els visitarem sovint.
No dubteu a fer qualsevol comentari.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)